La VeU dE ViNaLLoP

Participació en els Jocs Literaris (2)



Efren Cerdà Bayerri – 10 anys, Vinallop

Hi havia una vegada una nena que tenia un lloro. El seu pare el va portar a una tenda de mascotes. Un àvia que passava per allí va comprar-lo i van anar junts en una caravana. Al cap de poc temps va haver de vindre una ambulància perquè a l’àvia li havia tocat molt el sol. El lloro, trist, volant se’n va anar. Al cap d’un dia va arribar cansat a una plaça on es va trobar un àguila daurada i es van fer molt bons amics. Al lloro el van tornar a agafar, però l’àguila li va prometre que el salvaria. El lloro es va esperar a la plaça del costat del museu Dalí.

Paula Sabater López - 9 anys, Vinallop

Hi havia una vegada un lloro verd que era la mascota d'un vaixell de pirates. Un dia es va escapar. Volant, volant, va veure un poble i va baixar. Es va trobar unes nenes jugant al parc i va decidir molestar-les. Quan va anar va veure que menjaven una piruleta i va decidir agarrar-la. Les nenes van córrer darrere el lloro, però ell va trobar el mar i un munt de barques encara que cap era la seva.
El capità i els pirates estaven molt tristos. Ells navegaven i el lloro volava buscant-los. Al cap d'uns anys es van trobar. El lloro va contar al capità tot el que havia passat i el capità va fer-li una festa.

Annabel Estíbalez Arasa - 11 anys, Vinallop

Hi havia una vegada una nena que tenia un lloro de color verd que vivia dins d'una gàbia. La nena se'n va anar anar al col.le i al cap d'una estona va tornar. Va anar a posar-li menjar i aigua i va veure que no estava. Va sortir corrents de casa seva i el va buscar per tot Figueres. Es van fer les 9 i ja era de nit i no el va trobar. Se'n va anar plorant a casa seva i no va sopar. Al dia següent no va anar a l'escola, va anar a buscar el seu millor amic, el lloro. No el va trobar. Al cap d'una estona els seus pares li van dir que si volia anar al museu de Dalí, sabien que a ella li agradava molt, però no podia perquè havia de buscar el seu estimat amic. Els pares li van dir que no es poses trista: "el trobaràs o vindrà" i la nena va dir :" d'acord, vindré el dissabte".
Ja era dissabte i van aribar a la porta del museu . Van veure el seu lloro. Va anar a casa corrents amb el lloro a deixar-lo a la seva gàbia. Ja tornaven a ser tots feliços.